BTV:

www.btvnoticies.cat

Un grup de veïns de l’Esquerra de l’Eixample s’han manifestat aquest dimecres 20 en contra del tancament del dispensari d’Urgències de l’Hospital Clínic del carrer de València. Han convocat un acte reivindicatiu el proper dia 5 de maig a la Casa Golferichs.

L’Hospital Clínic tanca la nit d’aquest dimecres les urgències del carrer de València, com a consequència de la reducció d’un 10% del pressupost. Els membres de l’Associació de Veïns se n’han assabentat a última hora i s’han concentrat davant del centre hospitalari per informar-ne els ciutadans i per recollir signatures en contra de les retallades socials en l’àmbit de la sanitat. Asseguren que aquest tancament, juntament amb la no obertura del Centre d’Atenció Primària del carrer del Comte de Borrell per manca de pressupost, debilita molt l’atenció sanitària al barri.

BTV | Associació de Veïnes i Veïns de l’Esquerra de l’Eixample

Des de l’Associació de Veïnes i Veïns de l’Esquerra de l’Eixample volem alertar l’opinió pública del nostre barri. Un dels centres d’atenció primària més preuats pel veïnat, tant per la seva qualitat com per la seva proximitat, està a punt de ser tancat. El personal d’urgències del carrer València ha estat informat de la decisió de suprimir definitivament aquest servei… a partir de demà, dimecres, 20 d’abril! És una mesura inacceptable que afectarà greument la qualitat assistencial al barri. Amb el CAP de Borrell 325 que segueix tancat, el col.lapse d’urgències del Clínic sembla inevitable. Un centre hospitalari on s’anuncien centenars d’acomiadaments, supressions de llits…

Ens estan prenent el pèl. No és veritat, com ha dit el Conseller de Sanitat, que les retallades estiguin “en estudi”, o que s’hagin de concretar amb els pressupostos de la Generalitat. Les tisorades estan sent aplicades ja, malgrat les protestes dels professionals del sector. Des del govern, volen adormir l’opinió pública mentre impulsen una política de fets consumats… que costarà molt més revertir quan la ciutadania mesuri l’impacte real de les retallades en termes de llistes d’espera, facilitats d’accés i qualitat de les prestacions sanitàries.

El moviment veïnal de Barcelona sempre s’ha identificat amb la defensa d’una sanitat pública, universal i de qualitat. S’està atacant aquest model, se’l vol degradar per empènyer la gent cap a les mútues privades. Això només pot agreujar les diferències i les injustícies socials. No s’hi val l’excusa de la crisi i de la manca de diners quan es renuncia a taxar els més benestants. No ens deixem enredar! Hem de protestar i fer costat a metges i infermeres. Des de l’AVVEE cridem el veïnat a fer saber el seu desgrat de totes les maneres possibles: escrivint cartes als diaris, penjant pancartes als balcons, acompanyant el personal sanitari en les seves protestes al carrer.

El dijous, 5 de maig a les 19 h, al Centre Cívic Golferichs, amb el suport de la Federació d’Associacions veïnals de Barcelona, organitzarem una acte d’informació i reivindicació, aplegant personal sanitari, estudiants de medecina, usuàries i usuaris. Us hi esperem!

Associació de Veïnes i Veïns de l’Esquerra de l’Eixample

DIUMENGE 13 DE MARÇ

10h – 15h

“EL SABER FER DE LES DONES EN TEMPS DE CRISI”

COMPREM, LLENCEM? N0! RECICLEM

Avinguda de Roma, 169 (Villarroel – Casanova)

8 DE MARÇ, DIA INTERNACIONAL DE LES DONES

NOSALTRES EXIGIM, UNIDES DECIDIM!

LES DONES CONTRA LES RETALLADES SOCIALS

Aquest 8 de març, Dia Internacional de les Dones, les dones feministes sortim indignades al carrer per a dir que ja n’hi ha prou!

Mentre els grans clubs de banquers, especuladors i empresaris continuen engreixant els seus beneficis, nosaltres malvivim en un mercat que, de reforma laboral en reforma de les pensions, ens aboca a l’atur, a la dependència, a les feines més precàries, als desnonaments i a la pobresa. Fent les mil i una per a compaginar el treball remunerat amb el treball domèstic, reproductiu i de cura, les dones assegurem que el sistema continuï, treballant el doble però cobrant la meitat. L’economia “globalitzada” i “competitiva” se sustenta sobre aquesta doble explotació. I mentre ens inflem de pastilles per a suportar-ho i la nostra salut va fent-se miques, els governs actuals, es diguin de dretes o esquerres, retallen sense vergonya els pocs drets socials adquirits a base de lluites ferotges, tot sigui per a satisfer els dictats neoliberals que triomfen arreu del món. Si nosaltres parem, s’atura tot! Per quan una vaga de dones?

Per si no fos prou, dia sí, dia també, una d’entre nosaltres és assassinada per l’expressió més brutal de les desigualats entre homes i dones que és la violència masclista. A penes instal·lat, el nou govern de CiU no s’ho ha pensat dos cops per a anunciar tot tipus de retallades, començant per eliminar sense complexes el Programa de Seguretat contra la Violència Masclista, que entre d’altres coses, va demostrar que una de cada quatre dones ha patit violència masclista greu en algun moment de la seva vida a Catalunya. Amb aquest gran “ímpetu estalviador”, els convergents han eliminat també la Direcció General  d’Igualtat d’oportunitats en el treball, perquè la igualtat al mercat laboral “seria un detall sense importància”… Un “detall” que en ple segle XXI, els homes, sols per ser-ho, cobrin un 30% més que nosaltres en el mercat laboral. Mentrestant, la nova llei del dret a l’avortament està pendent d’aplicació (i de finançament per part de les CCAA), i potser resultarà que fins i tot ens les haurem de continuar empescant per a poder exercir aquest “luxe” de decidir sobre els nostres propis cossos i maternitats… Per no parlar de la coneguda com Llei de la Dependència, de la que a vegades, les persones en reben l’ajuda quan ja és massa tard, si és que l’arriben a rebre. Però de què ens queixem? Que no hi ha peles i estem en crisi! A no ser que vingui “sa santedat” Ratzinger a Barcelona, llavors sí que els poders públics deixen anar alguns milions d’euros de les nostres butxaques per a costejar el viatge d’un medievalista misogin i homòfob declarat, ja que la seva visita al temple modernista atraurà més turistes a aquesta Barcelona-aparador, la “millor botiga del món”.

A la vora dels congressos per a homes amb corbata, prop dels hotels de luxe, malviuen vídues amb pensions irrisòries, dones migrants en condicions d’explotació absoluta per unes lleis d’estrangeria que permeten tot tipus d’abusos, dones joves amb salaris miserables que amb prou feina arriben a pagar uns lloguers astronòmics per la bombolla immobiliària, dones perseguides i multades per exercir la prostitució, dones que ja no poden accedir als serveis bàsics perquè porten un vel integral… Ah, sí! Perquè ara resulta que alguns polítics ben apoltronats diuen que ens volen “alliberar” a cop de prohibicions! No ho tenen clar que del nostre alliberament ens en encarreguem nosaltres mateixes?

I tenim molta feina, ja que patim més que ningú una crisi creada per uns delinqüents financers, vivint l’agudització de les retallades socials, la violència sexista ens afecta a totes, els feminicidis i els crims d’odi cap a nosaltres que se succeeixen arreu del món en tota impunitat. La lesbofòbia i la transfòbia són el pa de cada dia de milers de dones. I “la cirera del pastís” patriarcal: l’especulació sobre els nostres cossos, la imposició d’un model que ens vol objectes sexuals, complaents, obedients, sempre somrients a les imbecil·litats de certs desigs masculins… Mantenint-nos contínuament insatisfetes amb la nostra imatge, patint anorèxia o bulímia, sent carn de canó de publicitats sexistes i degradants que inunden la ciutat.

Que els serveis públics són poquíssims? Que des de fa 40 anys els homes incrementen la seva participació al treball de la llar a raó d’un minut per any? Que cada vegada ens violenten més, a casa o al carrer? Calleu! Que juga el Barça! I aquí sí que no s’hi nota la crisi. Un altre gran “club d’homes”, i és que si haguéssim de parlar del futbol professional i de la FIFA, sols podríem dir que són com el Vaticà, funcionen a partir d’una discriminació oberta i no qüestionada cap a les dones, que sols servim per a netejar algun altar… o per fer d’acompanyant dels “grans futbolistes”. Companyes, apaguem la TV i solidaritzem-nos amb les nostres camarades egípcies, tunisianes, algerianes i amb les dones del món sencer que avui 8 de març, i durant cada dia de l’any, resisteixen i lluiten per aconseguir ser dones lliures! El camí de la nostra emancipació passa per la conquesta de reivindicacions que reclamem des del primer 8 de març!

Dones feministes dels Països Catalans, el carrer és nostre… i com recorden les nostres companyes italianes, si no és ara, quan?

És ara i sempre!

Prou retallades de drets  i de recursos ! No volem perdre cap de les conquestes assolides!

Prou assassinats, prou violència masclista contra nosaltres ! Exigim recuperar el Programa de Seguretat contra la Violència Masclista. Exigim recursos per fer front a aquesta greu xacra social.

Exigim una fiscalitat progressiva, el control dels paradisos fiscals i una taxa a les transaccions bancàries, per a un millor repartiment de la riquesa!

Demanem un increment del sou mínim i de les pensions no contributives!

Exigim polítiques socials a favor de les dones, perquè milloren la qualitat de vida i perquè creen llocs de treball!

Volem llocs de treball a tots els sectors i categories, sense riscos, de qualitat, i sense discriminacions!

Exigim una llei que ens permeti decidir sobre els nostres cossos : Avortament lliure i gratuit !

VISCA LES LLUITES FEMINISTES D’AQUI I D’ARREU !

Comissió 8 de Març

Diverses convocatories:

• Dilluns 7 de març,21h a Plaça Universitat: Manifestació nocturna de dones, lesbianes i trans: “Fem-nos fortes, fem-ho juntes: la nit és nostra!”
• Dimarts 8 de març, 17.45 h. al metro de Passeig de Gràcia (L1-L3) sortida Aragó, Acció unitària per visibilitzar els efectes de les retallades socials en les dones.
• Dimarts 8 de març, 19h. a Plaça Universitat, Manifestació unitària: Anirem fins a Plaça Sant Jaume.

• Divendres 11 de març, 22 a 2h: Festa  de dones al Centre Cívic  La Farinera del Clot. Amb música i molta alegria, punxaran les magnífiques DJ Sabotage i DJ Coraje!

• Diumenge 20 de març, 12h. a la Plaça 8 de març Concentració internacional de solidaritat amb les dones en revolta dels països àrabs.
• Dijous 24 de març, 19h a Ca la Dona, Taula rodona sobre Feminismes, Laicitat i Ciutadania: dones lliures, estat laic. Des del feminisme, la laïcitat inclou la llibertat de consciència, l’autonomia personal, la recerca del bé comú en un marc de relació de respecte i de convivència pacífica entre totes les cultures i per això li cal la separació entre l’estat i les esglésies de qualsevol signe. Amb la participació de  Rosa Soler (Col·lectiu de dones en l’esglèsia), Fatima Ahmed ( Ibn Batuta ), Sylviane Dahan (As. catalana de jueus i palestins-Junts) i María-Milagros Rivera Garretas (Duoda). Presentació: Mercè Otero Vidal. Organitza Ca la Dona.
  

Empenyem amb força des de baix!

S’HA DE CONVOCAR UNA ALTRA VAGA GENERAL!

És hora de declarar l’estat d’alarma social. Els efectes combinats de la crisi capitalista i les “reformes estructurals” del govern estan resultant devastadors per a les classes populars. Milions d’aturades i aturats, centenars de milers de famílies desnonades, salaris rebaixats, pensions congelades… I la pobresa, escampant-se com una taca d’oli. Fins i tot entre la gent que conserva una feina – i que, sovint, treballa en unes condicions més aleatòries i precàries arran de la reforma laboral.

Els “mercats” – val a dir, els especuladors i les grans corporacions industrials i financeres – dicten la seva llei a tot Europa. Fa unes setmanes, els 37 banquers i empresaris més poderosos van establir l’agenda de Zapatero. D’una banda, noves exoneracions tributàries als capitalistes. De l’altra, una nova bateria d’odioses mesures contra els col·lectius més desafavorits. El mateix consell de ministres que decidia suprimir l’ajut dels 426 euros, endegava la privatització d’AENA.

Sobren els motius d’alarma. Alarma per les nostres llibertats. El govern ha provocat el conflicte amb els controladors i n’ha fet un boc expiatori. La militarització de l’espai aeri estableix un precedent amenaçador. Demà, qualsevol sector estratègic de l’economia es pot veure sotmès a la jurisdicció de l’exèrcit. Alarma pelsnostres drets. El govern no para d’enviar senyals de servilisme a uns inversors que mai no en tindran prou. Hi ha pressa per retardar la jubilació fins al 67 anys; urgeix rebentar el marc de la negociació col·lectiva… Alarma per la convivència entre la gent treballadora. Les elits de la UE estan exigint lleis esclavistes per a la mà d’obra immigrada. Als nostres barris, ressonen cada cop més els discursos racistes que voldrien atiar una guerra de pobres contra pobres.

Les recents eleccions al Parlament de Catalunya han estat tot un advertiment. Les esquerres conciliadores s’han ensorrat en el descrèdit. CiU ha guanyat sense haver hagut d’explicitar el seu programa conservador pel que fa als serveis públics, al medi ambient, als drets de les dones… Ningú ha preguntat a Mas ni a Duran si Irlanda segueix sent el seu “model de desenvolupament”. Qüestió de tarannà, no han dubtat ni un instant a recolzar les mesures autoritàries del govern contra els controladors. L’extrema dreta – i la dreta extrema que representa el PP – han apostat per sembrar l’odi entre la població més desorientada i atemorida.

Les organitzacions i activistes que ens hem aplegat en la candidatura anticapitalista i sobiranista Des de Baix afirmem clarament que el panorama polític només pot aclarir-se si les classes populars recuperen la iniciativa, si estableixen una nova correlació de forces front l’ofensiva del capitalisme. Grècia, França, Portugal, el jovent d’Anglaterra i d’Itàlia, marquen el camí. Després de la vaga general del 29-S, CCOO i UGT han estat perdent un temps preciós. El nou executiu de Zapatero encara està més escorat a la dreta. És un govern d’amics de l’ambaixada americana, ple d’atencions pel rei del Marroc, però bel·ligerant amb la gent humil. Com ha passat a Catalunya, el PSOE està fent la feina bruta de la dreta i aplanant-li el camí cap al poder.

Què més cal esperar? Zapatero vol aprovar la seva contrareforma de les pensions el proper 28 de gener. En les fileres del sindicalisme alternatiu les coses estan clares: és hora de lluitar. Però la necessitat d’una nova vaga general va obrint-se pas també en el si de les centrals majoritàries, malgrat les constants vacil·lacions dels dirigents i el seu desig de retrobar un impossible “diàleg social”. No hi ha temps a perdre. No n’hi haurà prou amb jornades de protesta puntuals per aturar retallades i privatitzacions. Serà necessari construir un potent moviment ciutadà al voltant de sindicats, associacions veïnals, moviments socials, estudiants, col·lectius de dones, d’immigrants… Necessitem una resposta més massiva, més determinada, més unitària que el 29-S, si volem revertir la situació i crear les condicions d’una sortida de la crisi favorable a la majoria social.

Concretament, la reforma de les pensions serà una prova de foc. Si en un punt podem concitar la solidaritat entre generacions, entre sectors, entre treballadores i treballadors i entre gent a l’atur, és aquest. Aquesta reforma no ha de passar. Vet aquí la bandera de la vaga general. Ara es tracta de convocar-la sense tardança i de preparar-la activament.

Amb aquesta exigència, el proper dissabte, els homes i dones que han endegat la singladura de Des de Baix s’afegiran al bloc anticapitalista que animaran les forces de l’esquerra sindical i dels moviments socials crítics en la manifestació unitària convocada per CCOO i UGT contra les mesures governamentals, a la Plaça Universitat de Barcelona. L’endemà ho faran a Granollers, seguint la crida de CGT i nombrosos col·lectius del territori. Perquè, efectivament, es tracta de forjar entre totes i tots, des de baix, el moviment unitari que ens ha de dur a la vaga general.